Tornado

Cómo se forma un Tornado

Un tornado comienza con una severa tempestad llamada supercelda . Una supercelda puede durar más que una tempestad común. La misma propiedad que mantiene activa a una tempestad, también da orígen a la mayoría de los tornados. El viento que se une a la tormenta comienza a arremolinarse y forma un embudo. El aire dentro del embudo gira cada vez con más rapidez y genera un área de muy baja presión, la cual, succiona más aire (y posiblemente objetos) dentro de sí.

Las severas tempestades que producen tornados se forman del encuentro que se da entre el frío y seco aire polar, y el aire tropical húmedo. Esto es muy común en un área de Estados Unidos conocida como el Callejón de Tornados. De igual manera, la atmósfera necesita estar muy inestable.

Los tornados se pueden formar durante cualquier época del año, pero la mayoría de ellos se forman durante el mes de Mayo. Sin embargo, los más severos se forman más temprano en el año, ya que el mayor daño ocurre durante el mes de Abril. Mientras más al Norte se está, más lejos se está de la época de tornados. Esto sucede porque, la parte norte de las llanuras tarda más en calentarse y, por esta razón, los tornados se forman después.

La mayoría de los tornados giran ciclónicamente pero unos pocos giran anticiclónicamente . Debido a que existen reportes de tornados anticiclónicos.
Una tormenta supercelda es una enorme tormenta eléctrica en rotación. Puede durar varias horas como una entidad única. Estas tormentas son las que tienen más posibilidad de producir tornados de larga duración y granizo de gran tamaño. Los tornados producidos por tormentas superceldas son usualmente los mayores y más dañinos debido a la duración de las tormentas eléctricas. Una tormenta supercelda puede producir varios tornados.
Las tormentas supeceldas se forman como resultado de un cambio brusco de la velocidad y/o dirección del viento. Hay dos tipos de tormentas superceldas. Una es asociada con grandes cantidades de precipitación que crea fuertes vientos hacia abajo, inundaciones súbitas y granizo grande. El otro tipo se asocia con poca precipitación, desarollando tornados y granizo grande.
Als tornados que giren ciclònicament són aquells que giren en sentit contrari a les agulles del rellotge.
Els pocs tornados anticiclònics són aquells que giren en sentit correcte a les agulles del rellotge però, aquests tornados són més rars de formar-se o veures.

Video de tornado

Previsio 22/06/11

La previsió per avui es que a partir d’aquesta tarda puguin haver-hi ruixats i tempestes a qualsevol punt del país, les més importants i destacables cauran al centre i nord del país, a ponent i al sud no són impossibles però són menys probables, i si cauen serán més febles i molt més irregulars que els del centre i nord el país. Temperatures sense canvis destacables.

__________ Información de ESET Smart Security, versión de la base de firmas de virus 4075 (20090514) __________

ESET Smart Security ha comprobado este mensaje.

http://www.eset.com

Mapes isobàrics

Els mapes isobàrics són aquells que t'indiquen on són els anticiclons i les borrasques, i cap on es mouen. També indica el vent, ( Direcció i intensitat). Per saber la direcció del vent només cal seguir les flexetes que es van movent, ( si baixen de dalt cap a baix. vent de dalt; si pugen de baix cap a dalt: vent del sud; etc.). Per saber la intensitat del vent només ens cal fixar com estan les isobares, si están molt juntes el vent serà molt fort, en canvi si estan molt separades el vent seà fluix i si no estan ni molt juntes ni molt separades el vent serà moderat, es a dir, ni fort ni fluix. Una isobara es una línia amb una flexeta que indica la pressió altmosfèrica, on estan els anticiclons (A) i les borrasques (D) i la direcció i intensitat del vent d'un lloc  determinat.

Mapa isobàric



Com podeu veure en aquesta imatge aquí teniu indicats on són els anticiclons (A) i les barrasques ( B o D) i les línies isobàriques que senyalen la direcció i  intensitat del vent. Els anticlons (A) senyalen temps  estable, per això se'ls coneix com a altes pressions, en canvi les borrasques (B o D) senyalen pluja, per això se'ls coneix com a baixes pressions. La pressió es mesura amb la unitat Universal Hectopascal (Hpa) o Milibar (Mba) que es la unitat espanyola.
A partir de 1016 hpa o mba en endavant,es Anticicló,es a dir, altes presssions, amb el conseqüent temps estable, en canvi, de 1015 hpa o mba cap avall, baixes prssions, amb la conseqüent  pluja o si ja es comença allunyar la borrasca vent de dalt.
També cal dir que els mapes isobàrics també són una eina de treball molt imprescindible per a poder afinar el millor possible la previsió meteorològica.

Mànegues o caps de cicló.

Els caps de cicló venen a ser igual que els tornados del clima tropical, però, en petit. Aquest fenomen es produeix quan hi ha tempestes molt violentes i es despengen dels mateixos núvols de tempesta dintre del mar, encara que alguna vegada podrien arribar a tocar terra i provocar alguna destrossa del que hi ha arrant de costa. Aquest fenomen també absorbeix l'aigua del mar i la llença literalment cap als costats.

                                              Mànega o cap de ficló fotografiat dintre del mar.

    

Calamarsa i pedra

La calamarsa es aigua congelada que cau del núvol de trempesta. El tamany de la calamarsa es entre 0,1 i 1 centímetre de diàmetre. La calamrsa pot caure seca o barrejada en aigua. Quan la calamarsa cau seca pot fer una mica de mal als cultius perque els pot deixar una cica tocats, en canvi, quan cau barrejada en aigua en principi no hauria de passar res.

Calamarsa en sec



Calamarsa barrejada en aigua



La pedra es igual que la calamarsa, l'únic que canvia es que la pedra es major a 1 centímetre de diàmetre. Quan la pedra cau seca si que pot fer mal perque pot tirar la collita de la fruita tota a terra, abonyegar cotxes, trencar vidres..., es a dir, que pot fer un munt de mal., en canvi, si cau barrejada en aigua, també pot fer mal però la prohabilitat es molt menor, perque l'aigua pot amortitzar els cpos de la pedra.

Pedra caient en sec



Pedra caient barrejada en aigua

Els núvols de tempesta. Els mamatocúmuls

Els mamatocúmuls són aquells núvols gruixuts i arrodonits. Normalment es formen quan hi ha inestabilitat en altura o creua una  línea frontal. Aquesta situació de mamatocúmuls, es a dir,  núvols de tempesta es produeixen entre la primavera i part de la tardor, es a dir, quan fa més calor. Aquests  mamatocúmuls, els núvols de tempesta, es produeixen quan hi ha molta calor en superfície i molt aire fred en altura,, en resum quan xoquen aquestes dues masses d'aire: la càlida i la freda. En el moment que xoquea aquestes dues masses d'aire es produeix una tempesta. Aquestes nuvolades es comencen a formar  a partir de mig matí cap allà a les 11.00 i a partir de les 13:00 o 14:00 h, ja poden començar a descarregar ruixats, tot i que al llarg de la trada es poden fer més violentes i anar tronant, fins i tot pot arribar a caure calamarsa o pedra.. Quan les tempestes són molt violentes i estan dintre del mar es poden produir mànegues o caps de cicló. 

Nuvol de tempesta amb un cap de cicló o mànega penjant d'ell.

Eclipse lunar del 15-06-2011

¿ Com es produeix un eclipse de lluna?
Un eclipse de lluna es produeix quan la Terra i la lluna estan un en front de l'altre Quan això es produeix es quan nosaltres veiem només la brillantó pels costats, però no la lluna. Normalment un eclipse sol durar d'una a dues hores. Un eclipse es comença quan la Terra começa a tapar la lluna, sempre sol començar-se a tapar la banda esquerra i va avançant cap a la dreta fins que al cap d'una mitjora o una hora aproximadament la Lluna ja està totalment tapada per la Terra, i aquest es el moment de l'eclipse total i es quan veiem l'ombra de la Terra reflexada a la lluna. Una vegada passada una hora o dos la Terra comença a desplaçar-se cap a la dreta i ja podrem començar a veure de nou la Lluna, perque l'eclipse ja passa, i quan ja s'ha separat del tot ja només veiem la Lluna i l'eclipse ja s'acabat.